Article publicat a l'Hora Nova el 20 d'abril de 2012
Els propers vint-i-dos d’abril i sis de maig es celebraran les eleccions presidencials franceses.
França sempre ha estat un referent, a vegades per bé i a vegades per no tant bé, en el context europeu i, m’atreviria a dir, mundial.
Donada la situació de crisi que estem vivint, aquestes eleccions són més importants que mai. Amb el màxim respecte a tots els candidats i candidates crec que la lluita quedarà ente Nicolàs Sarkozy, actual president, i François Hollande, cap dels socialistes francesos.
Sarkozy, preocupat per tal com li van les coses, ha optat per enviar dos missatges al francesos: ell i la senyora Merkel són la solució pels problemes que té Europa i, un altra molt més pervers, mà dura amb els immigrants tot picant l’ullet a l’extrema dreta francesa.
François Hollande per la seva part ha optat per fer propostes modernes i amb un fort contingut social per redreçar la situació. Aquestes propostes, seixanta per ser més exactes, tenen com a eixos principals el suport incondicional als joves tot exonerant de la cotització social a les empreses que contractin un jove sense reduir de la plantilla a una persona més gran, la formació del professorat per reduir a la meitat el fracàs escolar i la creació de cent cinquanta mil llocs de treball ubicats en els barris on l’atur és més alt.
En quant a la fiscalitat proposa tornar a la situació del 2007 pel què fa a l’impost sobre el patrimoni i la implantació d’una major progressivitat de l’impost sobre la renda amb l’objectiu d’alleugerir la càrrega que pateixen les classes mitges i populars.
També presenta un pla per recuperar la producció i promoure el creixement. En aquest sentit donarà prioritat a les petites i mitjanes empreses tot creant un banc públic d’inversions capaç de finançar els projectes de les PYME’S combinant participacions, préstecs directes i subvencions.
Tot un exemple de voluntat política per sortir de la crisi sense carregar, com fa la dreta, a Espanya i Catalunya també, als sectors més febles de la societat.
Una victòria de François Hollande obriria un nou horitzó d’esperança a Europa i es posaria en evidència que la política pot solucionar els problemes, per difícils que siguin, que ho són, sense dependre exclusivament dels mercats que tothom en parla però molt em temo que ningú sap qui són.
A França, doncs, una oportunitat per l’esperança. Espero que, democràticament, els francesos es donin aquesta oportunitat i també, al mateix temps, ens la donin a la resta d’europeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada