Hem dit moltes vegades que l’economia estacional, com és el cas del turisme, té una importnància decisiva en la bona marxa del País però també sempre hem maldad per a què aquesta estacionalitat s’allargui el màxim possible.
A Roses tenim un turisme fot, consolidat i dinàmic però també un sector pesquer molt important –de fet la llotja de Roses és de les més potents de Catalunya- i que té activitat tot l’any, per tant no està estacionalitzat.
Procuro estar al dia sobre la situació de la pesca i dels pescadors al meu poble, a Roses i en aquests moments no s’ho estan passant bé: captures que presenten registres que han estat millors en altres èpoques, preus que no acaben d’aixecar el cap i el preu del petroli pels núvols. A més una imminent reforma pesquera a càrrec de la UE que, a ben segur, donarà un pas endavant amb el tema de la sostenibilitat.
Tot plegat dóna la impressió que el sector pesquer està en una cruïlla i que tot allò que era vàlid fa uns temps ara comença a presentar, com a mínim, dubtes.
Llargues converses amb l’Antoni Abad, patró major de Roses, m’han alliçonat sobre aquest món tan apassionant. L’Antoni participa, a l’igual que un nombre important de pescadors, dirigents, patrons i mariners, de l’opinió que és necessari trobar un sistema de comercialització eficaç. S’hi està treballant i algunes experiències han reeixit però més a nivell local que a nivel de “zona” com podria ser la Costa Brava Nord.
Quan el govern tripartit ,ja havíem dissenyat a Roses un procés de comercialització-transformació del peix fresc; la idea estava força avançada però al final no cuallar. No crec que haguéssim perdut el temps ja que tot el treball que es va fer pot ser útil si s’intenta novament.
Que la Costa Brava Nord podria ser una marca no en tinc cap dubte; que es podria estudiar la marca individual d’algun dels productes estrelles que els pescadors d’aquesta zona pesquen amb una certa quantitat, també.
Què s’ha de fer, doncs? La meva modesta opinió és que han de sorgir alguns líders dins del propi sector que siguin capaços d’aglutinar, convèncer i gestionar ,allò que s’acordi, amb eficàcia. Capacitat n’hi ha; producte de qualitat, per descomptat. Dificultats, sense cap dubte però s’hauria d’intentar.
Malgrat tot crec que el pas endavant “revolucionari” seria aglutinar la venda de tota la zona en una sola llotja i iniciar un procés, lent però segur, de tranformació del producte per fer-lo arribar amb més comoditat pel consum al públic.
Només he intentat expressar allò que flota en la ment del sector pesquer i que , de moment, no es concreta però sé que es farà perquè, com ja he dit, cal avançar en la direcció adequada i hi ha matèria prima i capacitat personal per donar aquest pas endavant, que em sembla definitiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada