Una estratègia de país
El món s'enfronta a una crisi econòmica sense precedents, provocada per una especulació financera sense regles ni control. Lluny del mantra del neoliberalisme de principis dels 90, en els moments crítics, i ningú dubte que l’actual o sigui, la resposta als problemes dels ciutadans no es troben només en la tècnica freda. La resposta està en la política.
Avui l'objectiu que els socialistes perseguim és fer de Catalunya una societat que creixi més i millor, que estigui a l‘avantguarda de la recuperació econòmica i social d'Espanya. Parlo de recuperació econòmica i social perquè ambdues van de la mà perquè justícia social és sinònim d'economia intel·ligent.
El paper de les institucions públiques és doncs fonamental per garantir el benestar i per impulsar un nou model productiu que ens retorni al camí de la productivitat.
Un nou model productivament equilibrat, obertament innovador i ambiciosament internacional.
Durant aquesta campanya electoral hem repetit per activa i per passiva que l'ocupació és el més urgent. és Important pensar on aniran a buscar feina els que abans es dedicaven a la construcció.
La crisi ha de servir-nos per revisar el nostre model de societat: hem de passar d'una economia centrada en el consum, a una economia centrada en la producció, en l’economia real.
I a casa nostra parla d’economia real és parlar de sector serveis, del sector turístic, el gran motor de l’economia gironina.
Deia que tenim al nostra davant un repte que implica a parts iguals al sector públic i el sector privat. Un repte que passa millorar les nostres infraestructures turístiques però també per millorar la nostra connectivitat amb els mercats emissors, per tenir un aeroport de primera, pel desenvolupament del corredor mediterrani, pels Creuers turístics, pel Museu Dalí i amb per la BulliFoundation
El turisme a casa nostra ha de fer valer el seu fet diferenciador. La singularitat de les nostres comarques s’estructura de manera transversal a partir de tres eixos: La Cultura, la Natura i la gastronomia amb Ferran Adrià com a estendard.
Necessitem obertura de mires i entendre que entre les nostres viles i ciutats enlloc de competir entre nosaltres hem de compartir, enlloc de tenir 221 estratègies turístiques ens en cal 1 de comuna, de territori, de país.
Magda Casamitjana
1 comentari:
No podria estar més en desacord amb la teva conclusió. Suggerir que a Roses li cal la mateixa estratègia de promoció turística que a Cadaqués o que a Lloret de Mar o que a La Molina, és simplement demostrar un gran desconeixement del que son la promoció i el màrketing. Contràriament al que afirmes, jo crec que si, que a cadasc-una de les poblacions (no sé si son 221, però aquí sí que sens dubte sabràs més que jo) turístiques del país li cal una estratègia pròpia, fonamentada en l'especificitat de la seva oferta, que mai no será igual a dos pobles o ciutats. Tanmateix cada Restaurant, cada Hotel de Roses (i de qualsevol lloc) ha de lluitar pel seu tall de mercat amb la seva pròpia estratègia. Salut,
Thomas Spieker
Publica un comentari a l'entrada