Escoltant al Professor Bricall

Madrid, 4 d’octubre. El professor Josep MªBricall, parlant de Jaume Vicens Vives, reflexiona de com s’ha d’explicar la historia i arriba a una conclusió: “la explicació ha de ser viva i verídica”. Tot és història, com diu Eduard Punset, l’ara ja és passat, ja és historia. Què dirà la història de Roses i d’aquests temps que passen? Qui o què explicarà el dia a dia d’aquests anys? Les noticies dels diaris, de la televisió, Internet potser? Des de quin punt de vista s’analitzarà la crisi econòmica i com ha afectat a la nostra població, a la nostra comarca? És enmig de tantes preguntes que seran respostes en el futur que trobo encertat el desig i la voluntat de recuperar la memòria de la gent de Roses, de buscar arxius i recuperar documents, d’indagar en la ment i el cor de rosinques i rosincs fets i sentiments del que ha passat, allò que anomenem Patrimoni Sentimental.

L’edició del llibre de l’arxiver Jep Barris, “A la recerca de la zona grisa”, el rescat del llibre “Sunyer metges, Pare i fill” de la zona fosca de la descatalogació, el llibre en fascicles “l’Abans” o la propera retrospectiva sobre en “Xamenca”, que ja està al forn, són exemples del què dèiem, el desig i la voluntat de no deixar escapar memòria, de recuperar, d’investigar i fer recerca de la nostra historia més propera.

No només són els historiadors qui fan història, som nosaltres, un a un, els que hem de fer l’esforç de deixar pistes pel futur perquè dins la gran Història, en majúscules, hi viu la historia en particular, en petit, en quotidià, una historia viva, memòria d’una època formada per sentiments i emocions que hem d’evitar perdre i saber valorar.

Article publicat a GironaNoticies