El periodista Jordi Mercader publicava fa pocs dies aquest article a l'Avui. En ell fa referència l'exposció i el catàleg de la nosta exposició "la Costa Brava abans de la Costa Brava" que ara es pot veure a Barcelona, al Museu d'Història de Catalunya i reflexiona sobre el Centenari de la Costa Brava.
A veure que en penseu, diu així...
"Al setembre acabarà la celebració del primer centenari de la creació de la marca Costa Brava. Més enllà d'un concert, poca cosa més s'ha fet durant l'any fixat per al recordatori oficial. Tanmateix, al Museu d'Història de Barcelona es pot veure, aquest estiu, l'exposició La Costa Brava abans de la Costa Brava, filla d'un catàleg publicat el 2008 per l'Ajuntament de Roses amb una selecció de fotografies de la Casa de la Postal, del període 1915-1935.
Les fotografies de Lucien Roisin reviuen el moment sensacional de la primera marca Costa Brava, la fundacional, la que enamorava els intel·lectuals, la que va transformar positivament el país, la cosmopolita. La contemplació d'aquestes imatges no mouen a la nostàlgia, més aviat a la meditació. Malgrat tot el patiment que s'ha infligit a aquest territori en els darrers 70 anys, la base originària de la marca, la seva capacitat de seducció, segueix visible.
Poques nacions disposen de dues marques territorials tan potents, tan singulars, tan idealitzades com la Costa Brava i l'Empordà, ni cap nació que les tingués les descuidaria tant com ho fem nosaltres. La generació dels fundadors bé prou que va saber crear i projectar una marca de qualitat amb el territori que els va tocar de gestionar. Els seus néts, amb molts més recursos i possibilitats que ells, no hem sabut fer ni la reflexió imprescindible per tenir un pla d'explotació per a aquestes dues marques, en el millor sentit de la paraula, el d'obtenir-ne un benefici per a tot el país.
Passarà la celebració del feliç bateig, oficiat per Ferran Agulló en un article a La Veu de Catalunya, el 12 de setembre de 1908, i haurà servit per ben poca cosa. I no deu ser perquè no convingui una revisió i un enfortiment d'aquesta marca (i la de l'Empordà, també) en un univers tan competitiu com el dels territoris amb ànima. Altres indrets del món, amb perfils menys definits, geografies més anodines i herències culturals menys sustentades han donat autèntiques lliçons de com crear, promocionar i fer rutllar un espai humà i econòmic. Com em deien els amics Pau Canaleta i Marc Teixidor, asseguts davant el mas Espelt, de Vilajuïga, contemplant l'Empordà en el seu esplendor del capvespre, el que falta és una estratègia; el país ja el tenim."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada