Pàgines

Dracma 2010: com no passar de puntetes per la vida


Diumenge passat l'Ajuntament de Roses va entregar les Dracmes de Plata 2010, la distinció honorífica més important que concedim. Enguany la SUF i l'Anna Marès, a títol pòstum, han sigut els honorats.

El motiu de l'elecció el conveni signat entre la SUF i l'Ajuntament per la cessió del seu espai a la Riera Ginjolers al poble de Roses per, juntament amb les dues finques adjacents de propietat municipal, construir el primer centre cívic de Roses (sembla estrany que el primer centre cívic, social i públic que tingui Roses hagi trigat tant!). I pel que fa a l'Anna Marès pel seu acte altruista i en bé de la comunitat, de les associacions i els joves de Roses, per cedir l'edifici de l'estanc de la Punta al poble per construir-hi un centre de formació. Ja ho vaig dir fa temps i ho torno a dir; mai el poble de Roses podràs estar suficientment agraït a l'Anna Marès. Moltes gràcies.

L'acte, conduït per l'amiga Teresa Seseras, va ser seguit per una platea plena de rosinques i rosincs, va casar passat i futur. El futur va estar representat per un grup de nois i noies que van acompanyar al president de la SUF en la recollida de la Dracma. Uns nois i noies, el futur de Roses, que seran els màxims beneficiaris del Centre Cívic i del Centre de Formació i Sociocultural de la plaça sant Pere, que portarà el nom de Ca l'Anita, com no podia ser d'altra manera.

L'acte el va tancar el Conseller Nadal, convidat aquest any, perquè gràcies a la Llei de Barris que va impulsar el conseller, l'obra del Centre Cívic de la SUF serà finançada en un 50% per la Generalitat de Catalunya.
Abans, servidora va pronunciar el discurs que us adjunto. Un discurs que acabava amb unes paraules de Jaume Vicens Vives, de qui celebrem el centenari del seu naixement amb una exposció a la Ciutadella, que sintetitzen l'esperit dels homenatjats i us confesso que són la meva guia. Diu així:

Et proposo que dediquis a la comunitat el teu treball de cada dia: que no defugis des d'ara la responsabilitat que tindràs demà, quan serà el capdavanter; que no rebutgis l'esperit de progrés ni menystinguis l'herència dels teus pares. I, sobretot, que pensis més en tot el que hem contruït i ens ha fet grans, que no pas en les coses que ens han estat imposades a desgrat per l'atzar del temps. Amb l'esperit de rancúnia i de revenja, propi dels esclaus, mai no seràs ningú, ni tampoc ho seran els teus.
Jaume Vicens Vives; El nostre Treball de cada dia (1960)

Aquí teniu el discurs complert que vaig pronunciar:

Molt bon dia a tots i a tots, felicitats a les Maria, per molts anys Roses.


Avui és festa major a la nostra vila i és com cada any un dia especial perquè és el que hem triat per atorgar la DRACMA de PLATA de Roses a aquelles persones o entitats que van més enllà del dia a dia. A persones que no només viuen i lluiten per tirar endavant la seva família o la seva feina sinó que s’impliquen i es comprometen amb la gent, amb la societat i el territori. [Llegeix tot el discurs aquí]