El dictamen del TC retallant part de l'Estatut ha estat un cop dur per a Catalunya i per als catalans. Vull deixar molt clar que en tots els anys que ha durat el tema l'actitud del President Montilla ha estat impecable en defensa dels nostres interessos i de la Nostra dignitat. Em sento orgullosa del nostre President.
La reflexió que com a catalanista i socialista em faig és la següent: des de Catalunya es va promoure un nou Estatut, que tenia, té, com a objectiu principal consolidar unes competències d'autogovern per facilitar i millorar la vida de tots els nostres conciutadans i conciutadanes. Va superar l'aprovació del Parlament, del Congrés i del Senat. A més va ser objecte d'un referèndum a Catalunya que també es va superar. Quin és el problema al meu entendre?
D'acord que hi ha hagut una impugnació innecessària i oportunista del PP, d'acord que el TC està en una situació complexa que li fa perdre credibilitat però en el fons el que hi ha és que tenim una Constitució que ens ha permès l'època més llarga de pau i democràcia a Espanya però que no pot entomar les legítimes reivindicacions d'un poble, el català, per avançar en l'autogovern i en la millora del conjunt de la seva població.
No seré jo qui doni lliçons de constitucionalisme a ningú però sí que el sentit comú i la praxis ens diuen que una constitució no és res permanent; les constitucions es canvien, es milloren… Sé que el que estic dient no és fàcil; hi ha canvis que només es poden fer des d'una visió intel·ligent i generosa de futur, i en consens, però s'han d'entomar si totes les vies ens han quedat estretes.
Respecto totes les postures però pertanyo a un partit, el PSC, que ha estat, és i serà una de les claus del progrés i de la pau social de Catalunya i d'Espanya. I és el PSC qui ha de liderar un projecte de futur on tothom es pugui sentir còmode. Un projecte basat en el reconeixement de les capacitats i en el respecte mutu: un projecte federal de veritat per sumar des de la diferència.
Mirar endavant pel bé de Catalunya no es pot reduir a estratègies electoralistes; cada cosa al seu lloc. Es tracta de plantejaments respectuosos amb la nostra història i la nostra dignitat nacional; es tracta de fer les coses de tal manera que en el futur puguem mirar a la cara els nostres conciutadans amb el convenciment que hem fet allò que creiem millor per al futur del nostre estimat País.
Article publicat a El Punt
La reflexió que com a catalanista i socialista em faig és la següent: des de Catalunya es va promoure un nou Estatut, que tenia, té, com a objectiu principal consolidar unes competències d'autogovern per facilitar i millorar la vida de tots els nostres conciutadans i conciutadanes. Va superar l'aprovació del Parlament, del Congrés i del Senat. A més va ser objecte d'un referèndum a Catalunya que també es va superar. Quin és el problema al meu entendre?
D'acord que hi ha hagut una impugnació innecessària i oportunista del PP, d'acord que el TC està en una situació complexa que li fa perdre credibilitat però en el fons el que hi ha és que tenim una Constitució que ens ha permès l'època més llarga de pau i democràcia a Espanya però que no pot entomar les legítimes reivindicacions d'un poble, el català, per avançar en l'autogovern i en la millora del conjunt de la seva població.
No seré jo qui doni lliçons de constitucionalisme a ningú però sí que el sentit comú i la praxis ens diuen que una constitució no és res permanent; les constitucions es canvien, es milloren… Sé que el que estic dient no és fàcil; hi ha canvis que només es poden fer des d'una visió intel·ligent i generosa de futur, i en consens, però s'han d'entomar si totes les vies ens han quedat estretes.
Respecto totes les postures però pertanyo a un partit, el PSC, que ha estat, és i serà una de les claus del progrés i de la pau social de Catalunya i d'Espanya. I és el PSC qui ha de liderar un projecte de futur on tothom es pugui sentir còmode. Un projecte basat en el reconeixement de les capacitats i en el respecte mutu: un projecte federal de veritat per sumar des de la diferència.
Mirar endavant pel bé de Catalunya no es pot reduir a estratègies electoralistes; cada cosa al seu lloc. Es tracta de plantejaments respectuosos amb la nostra història i la nostra dignitat nacional; es tracta de fer les coses de tal manera que en el futur puguem mirar a la cara els nostres conciutadans amb el convenciment que hem fet allò que creiem millor per al futur del nostre estimat País.
Article publicat a El Punt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada