Pàgines

Seafood: punt d'inflexió


Roses és un municipi amb molts atractius i un d'ells és que té un sector pesquer molt important; això dóna un valor afegit incalculable a un poble turístic com el nostre.

Els nostres pescadors són uns magnífics professionals, molts d'ells hereus de diverses generacions dedicades a la pesca, que lluiten per tenir un present raonable i un futur esperançador. Tots sabem que són moltes i variades les situacions que han de superar perquè la seva feina, per cert molt dura, els sigui rendible i els proporcioni una vida digna.

Han de lluitar contra condicions meteorològiques molt dures, pateixen els alts i baixos dels estocs, la inconsistència dels preus del peix o a les noves normatives que els imposen des de les administracions, sovint excessives i no gaire adequades a la seva realitat. A tot això hi hem d'afegir els continus moviments del preu del petroli que en les seves repuntades més altes els fa quasi inviable la rendibilitat empresarial.

Des que sóc alcaldessa de Roses m'adono amb molta més claredat que el sector pesquer participa de dues realitats que no són contradictòries però que sovint se situen en un cert paral·lelisme: la visió idíl·lica que d'ells té una gran part de la població i la duresa d'una realitat que viuen dia a dia en l'exercici de la seva professió.

Entenc que la gent tingui una visió positiva de la pesca perquè realment és una activitat que encisa, tant per la destresa que fa falta per portar-la a terme com per la plasticitat de l'activitat, però hem de fer un pas endavant i cercar més complicitats entre els nostres pescadors i el govern municipal per dotar de valor afegit el producte i per obrir nous horitzons que els permetin situar-se en millors condicions en un mercat tan globalitzat i competitiu.

He tingut la magnífica oportunitat d'acompanyar l'Antoni, patró major, i en Manel, membre del cabildo, a la Seafood de Brussel·les, el segon mercat de peix més important del món. L'experiència ha estat altament positiva: he pogut comprovar que pels productes de la mar tampoc existeixen fronteres, que el desenvolupament tecnològic és altíssim i que la tendència a facilitar el consum és una de les prioritats de tot l'empresariat que toca aquest producte.

Hem pogut parlar amb molta gent: amb la Direcció General de Pesca de la Generalitat, amb els responsables polítics del Govern Central, amb eurodiputats i també amb la Carmen Gallego, fins fa poc Conselleira de Pesca del Govern Gallec.

Per la meva part he estat una espectadora privilegiada de les converses que l'Antoni, en Manel i l'Eusebi, president dels pescadors catalans, tenien amb les administracions, els eurodiputats i, també, amb els industrials que exposaven els seus productes.

L'ambient que ens envoltava ens portà a parlar amb l'Antoni i en Manel de futurs projectes pels pescadors de Roses; vam decidir ser prudents però treballar amb rigor, eficàcia i celeritat per tirar endavant algun projecte adequat a les exigències del temps i amb futur.

Per la nostra part, el govern municipal, tot l'interès del món en col·laborar perquè els objectius que valoren els pescadors rosincs es facin realitat i perquè en un futur proper Roses sigui, encara més, un referent de la pesca a Catalunya com a conseqüència d'una manera de fer amb amplitud de mires, amb rigor i amb un coneixement exhaust de la realitat que envolta tot el que fa referència al sector pesquer.

Article publicat al Diari de Girona