Contacte

Quasi fa dos anys que sóc alcaldessa de Roses. Tot i que he estat a l’ajuntament els últims vuit anys no sabia què era fer d’alcaldessa o simplement ser-ne. Ara ja ho sé i encara valoro més la feina d’aquesta primera part de legislatura quan recordo que el començament no ha estat fàcil: ni traspàs, ni acompanyament ni tan sols explicació del què hi havia pendent. Però ara això ja no importa.

Poc a poc he anat posant-me al dia de l’administració, de la burocràcia i de les mancances i necessitats d’un poble amb cos de ciutat. Tot i que sembli un tòpic o una frase feta més pròpia d’un entrenador de futbol, des de l’alcaldia la responsabilitat pesa i molt. No és un pes que oprimeixi ni que molesti sinó simplement un afegit que ocupa part del meu cervell.

Són moltes les coses que he après, moltes les sensacions i estats que he sentit per primera vegada i que mai m’hauria imaginat que fossin possibles en la vida d’una persona normal com jo. Compaginar la meva vida familiar amb el dia a dia, 24 hores sobre 24 a l’ajuntament, francament, ho porto molt bé, la meva família m’aplana el camí tan com li és possible. Les coses passen molt ràpidament i passes de l’estrès a la calma en un moment, de l’alegria a la pena i de l’angoixa a la tranquil·litat en un obrí i tancar d’ulls.

Sempre tinc la sensació que no he acabat, que sempre hi ha una nova cosa per crear, per descobrir una manera de fer per millorar el paperam que genera l’ajuntament, perquè les ajudes arribin a l’hora o que les subvencions siguin justes i generoses.

Però d’aquests 600 primers dies em quedo amb els centenars de persones que han passat pel despatx de l’alcaldia, homes i dones de Roses que s’expliquen, suggereixen, ploren, riuen. El contacte amb les persones és el que més m’ha ajudat alhora de fer d’alcaldessa i fer-me una idea global de qui som, com som, què pensem i cap on volem anar.

Article publicat a Gironanoticies