Pàgines

Les dones de Larsson


He llegit ja els dos llibres de Stieg Larsson: “Els homes que no estimaven les dones” i "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina". He de confessar que sóc una devoradora de llibres i em costaria molt haver de prescindir d’aquest plaer.

Llegeixo un xic de tot i segons les èpoques , per tant depèn de l’estat d’ànim o la situació en què em trobo. M’agraden tot tipus de novel·la i de tant en tant recuperar els clàssics francesos sobretot i llegir poesia. Tinc la sort de tenir la Llibreria Ametller a Roses. Quan no tinc clar què necessita el meu cap o el meu esperit demano consell i em recomanen un llibre.


"Els homes que no estimaven les dones"
i "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina" m’han agradat especialment i són d’aquelles històries que et quede
n durant molt temps instal·lades al cap, al subconscient. Els títols ja són especials i els tens presents durant tota la lectura. Quan vaig acabar els llibres la reflexió va ser del perquè del títol i refer la lectura en referència al títol.

El que passa en les novel·les de Larsson són tantes coses que potser hi podrien sortir dues o tres novel·les diferents de cadascuna d’elles. En aquests ens apunta molts temes en els que hi juga un paper important els valors i les persones.


Els temes dels que parlava: sobre el periodisme ens descriu o exposa quin tipus de periodistes hi ha, quin tipus de publicacions, què passa amb els grans escàndols financers o industrials i quines maneres els tracten uns i altres, el delicte de Mikael Blomkvist, periodista i fundador de la prestigiosa revista econòmica sueca Millennium, ha estat fer públiques una sèrie de greus acusac
ions contra un dels empresaris més importants del país, Larsson s’endinsa en el dia a dia dels peridistes i ens ensenya escenes quotidianes; d’aquí passem a un altre tema la desaparició misteriosa d’una noia fa molts i molts anys, filla d’una família numerosa i complicada i amb secrets importants; d’aquí saltem a tot un món tèrbol i sàdic del tracte d’alguns homes amb les dones i temes reals com la prostitució, el sadomasoquisme, els maltractaments, abusos de tot tipus i problemes psíquics de les dones maltractades.

Els protagonistes no són els típics, gens esteriotipats. Lisbeth Salander, una jove amb un caràcter complicat i socialment inadaptada, menystinguda per la societat i víctima d’injustícies, carregada de tatuatges i pírcings, i amb memòria fotogràfica i unes habilitats com a hacker insuperables. El sentiment d’amistat de la Lisbeth és intocable i per a ella una de les coses més importants de la seva vida, el sentiment i la no tolerància de la injustícia la fa valenta, agosarada i visceral fins a límits incontrolables. L’amor juga un paper important en aquest personatge, un amor diferent del romàntic i ensucrat, contraposat amb l’amor de l’altre protagonista Mikael Blomkvist que té una amant fixa i juga amb un ménage à trois permès per totes les parts.

És una novel·la real i moderna. Els diversos temes que tracta són actuals, d’avui. Els fets , els personatges, els sentiments, els ambients i les reaccions socials davant el que passa reflecteix molt bé la contemporaneïtat. Les noves tecnologies tenen un paper destacat i importantíssim, móns virtuals surten a la llum, persones que dominen els ordinadors i entren en la xarxa, naveguen, busquen informació no permesa moltes vegades i per tant introbable, ens obre un món per a molts desconegut i ens l’apropa per a fer-lo indispensable. No hauria pensat mai que un personatge com la Salander em caigués bé, ni que arribaria a ser un referent per a mi. Hi penso i quan em trobo pel carrer dones diferents a mi, en el vestir o en el caminar o en el pentinat, penso que hi ha tantes persones que no conec i que cadascuna d’elles té mil històries, dones i més dones i sobretot DONES