I ara què Senyor Mas?

Els resultats de les eleccions del 25-N han servit per posar en evidència algunes coses que durant la campanya electoral s’havien intentat amagar per part del Sr. Artur Mas i de CiU.També per donar el darrer avís al PSC que ,si bé no va tenir tan mal resultat com vaticinaven les enquestes, va patir un sever correctiu que l’obliguen, ens obliguen, a reflexionar seriosament sobre actituds que provoquen el desconcert dels votants socialistes.
El Sr. Mas, amb un acte d’oportunisme sense precedents, va disoldre el Parlament  i va convocar eleccions sense haver arribar al bell mig de la legislatura i amb una minoria majoritària tremendament còmode. Va creure, potser el van fer creure, que podria rendibilitzar la indignació d’una bona part dels catalans amb les actituds del centralisme espanyol. I, ai las! Es va ungir de messies i va prometre ítaca –de  fet a Ítaca només n’hi va arribar un i aquesta vegada ni ell-. Va crispar la campanya, la va tensionar al màxim, ajudat, això sí, per l’actitud impresentable d’un diari que el va culpar sense proves. Fins i tot en aquest irreal viatge que proposava es va permetre rebutjar una entrevista d’un diari de gran prestigi;  m’imagino perquè publicava en castella, tot oblidant que aquest diari havia titllat de “fantasma” l’informe que intentava culpar-lo.
Durant la campanya va anar a Brusel·les a explicar el seu projecte que, percert, a part de tv3, la seva televisió, ningú més li va fer gaire cas com no fos per treure una otícia periodística que tenia la virtut de “a veure què passarà”.
No va parlar de la crisi, de les retallades, dels desnonament, ni tampoc dels seus dos anys de govern: això no era important. Amb la independència es resoldria tot però sense fer servir la paraula independència. Vaig sentir vergonya aliena escoltant alguns contertulis acòlits de CiU dient que no feia falta precisar perquè quan fóssim independents això estaria resolt. També quan ens comparaven amb Lituània.
Tota aquesta aventura per què ha servit? En primer lloc la credibilitat del Sr. Mas ha quedat seriosament qüestionada i, en segon lloc, ens ha portat a viure una campanya electoral amb més tensió que mai. Per aquest  viatge no ens feien falta aquestes banastes, Sr. Mas.
L’altre és el resultat del PSC que no ha estat gens bo. Hem perdut vuit diputats quan el resultat anterior ja havia estat dolent. El PSC ha de reflexionar molt seriosament i ha d’establir un full de ruta que li permeti fer arribar el seu missatge a tota la ciutadania. I si fem els deures recuperarem credibilitat i vots perquè el projecte polític del PSC és molt bo per Catalunya i per Espanya.
Un darrer apunt. ERC ha fet una bona campanya. S’ha pesentat d’una manera nítida parlat d’independentisme i d’aspectes socials. Aquest no és le meu projecte però reconec que l’Oriol Junqueras ho ha fet bé.
Ja ha passat el 25-N. Els problemes són els mateixps que quan el Sr. Mas va convocar eleccions. Què farà ara Sr. Mas?