M’HAGUÉS AGRADAT NO TENIR OPORTUNITAT DE FER AQUEST ESCRIT

Escric aquestes línies amb el cor encongit. El foc ha devastat una part molt important de la comarca altempordanesa. Un paisatge verd, amb pins. alzines i matorral s’ha convertit en una paisatge “llunar”. Aquest foc ha fet mal, molt mal. Mal ecològic, mal paisatgístic, mal econòmic i mal a les persones que, d’una manera o altra, l’han patit. La gent dels municipis afectats està trista i resignada però se’ls haurà d’ajudar a surtir de l’atzucac perquè és just fer-ho. Quan penso en els anys que s’ha tardat, des dels últims sinistres, en recuperar un espai que alegrava la vista i que ara està totalment destruït m’envaeix una forta tristesa d’ànim; també ràbia i impotència i penso que s’haurà de fer una reflexió profunda sobre el control i protecció dels nostres boscos; reflexió que s’ha de fer amb serenitat i sobretot amb molt sentit comú; s’ha d’escoltar a tothom però principalment a la gent que viu en el territori i que en viu del territori. A l’ànim col·lectiu de la gent afectada hi ha, a part de la immensa pena, una voluntat indomable de no deixar-se vèncer per aquestes circumstàncies tan terribles i això ens ha d’enorgullir però necessitaran ajuda i se’ls haurà de proporcionar. És inevitable que en aquests moments s’obri un debat sobre la/les causes del sinistre. Sembla que hi ha arguments prou sòlida per pensar que ha estat a causa de la irresponsabilitat d’alguna o algunes persones; em costa acceptar que algú ho va fer expressament que, per altra banda, no seria la primera vegada. Estic d’acord amb el Conseller Felip Puig que s’ha d’investigar i aplicar mesures per combatre aquests actes criminals però serà molt difícil, per no dir impossible, que es pugui evitar que persones irresponsables repeteixin aquest tipus d’acte; per tant s’ha d’anar a la creació d’un escenari on sigui més difícil la propagació del foc i més fàcil el treball dels professionals per apagar-lo. Ara calen actuacions ràpides per part de les administracions i també un pla d’actuació pels propers mesos o potser anys: ajudar econòmicament als afectats, establir un pla per treure la major massa forestal cremada i arbitrar mesures de protecció pel futur. No vull acabar sense fer unreconeixement al treball dels bombers, dels voluntaris i de tota la gent que va fer tot el possible per fer front al sinistre i evitar que encara fós pitjor. És el moment de la solidaritat amb la gent afectada; és el moment de la solidaritat amb aquesta part important de l’Alt Empordà.