La metàfora del pescador.

Dilluns passat en Miquel Gotanegra ho va tornar a fer. L’hotel Terraza va organitzar les 2ones Jornades Gastronòmiques Norat Gotanegra amb un èxit notable d’assistència. Si les primeres jornades celebrades l’any passat pivotaven al voltant de l’alta cuina i els cuiners convidats eren el nostre Ferran Adrià, Subijana, els germans Roca i Arzak, la present edició dedicada a la “cuina emprenedora” va comptar amb la presència de joves cuiners valents, agosarats i sobradament preparats de les nostres comarques: Iolanda Bustos, Jordi Jacas, Roger Viusà, Quim Casellas, Marc Gascons i Mateu Cassanyas. Més enllà de la jornada en sí, magistralment conduïda per l’indomable Salvador Garcia-Arbós, influent periodista, gormand i bona persona amb fil directe amb el firmament Michelin, ens hem de felicitar que a Roses tinguem empresaris que inverteixin diners i esforços en mantenir Roses com l’epicentre de la gastronomia a casa nostra. Ho he escrit tantes vegades que no voldria atabalar al lector però si bé la gastronomia és, juntament amb la Natura i el Patrimoni, l’actiu més important que ens ha permetre diversificar la nostra oferta turística és totalment imprescindible que es creïn allò que els experts en turisme anomenen PRODUCTE. Un altre grup empresarial que ha apostat per la creació de producte és Espelt amb el Mas d’en Coll, lloc on es va iniciar les jornades Norat Gotanegra amb una sardinada. Tan l’Espelt com el Grup Terraza són conscients de dos factors essencials pel futur de nostra activitat turística: que la col·laboració passi per davant de la competició i que la metàfora del pescador ja no ens serveix per explicar el fenomen turístic a casa nostra. La metàfora del pescador diu que durant la dècada dels 70 i 80 un pescador del golf de Roses anava una nit a “calar” les xarxes i l’endemà les “llevava" tenint com recompensa un bon grapat de peix. Amb els comerços, restaurants i altres serveis turístics passava si fa no fa el mateix. Un aixecava la persiana i els visitants, com els peixos, entraven a la botiga a comprar el que s’hi oferís. Era l’època del turisme de masses. Aquesta època, per sort o per desgràcia, no tornarà. Els municipis turístics, com Roses, haurien d’aprendre dels pescadors. D’aquells pescadors que veient la poca rendibilitat dels calors tradicionals invertiren en sondes, barques més grosses, estructures organitzatives més modernes, etc. Per continuar sent presents en un mercat globalitzat i extremadament competitiu. Ara ja no n’hi ha prou en existir, en aixecar la persiana i esperar que el client arribi. Ara s’ha d’invertir en promoció, comunicació, innovació… en definitiva arriscar. I és clar, si el govern de Roses segueix ancorat en models turístics del passat sort en tindrem de persones com en Miquel, l’Anna Espelt, en Mateu Cassañas i tans altres empresaris que destinen temps, diners i llàgrimes a crear i renovar la flota turística de Roses. A tots vosaltres moltes gràcies! Magda Casamitjana