Pàgines

Reflexions a l'inici del 2012

REFLEXIONS A L’INICI DEL 2012

 

 

Acabem de començar el 2012 sense haver superat, encara, el pessimisme del 2011 i amb una certa depressió col·lectiva pel què ens pot deparar aquest nou any.

És cert que les notícies que ens arriben, les decisions que prenen els governs i els missatges que d’una manera molt efectiva fan arribar els grans taurons de l’economia mundial mitjançant els seus portaveus, les agències de qualificació, no ajuden a superar l’actual estat d’ànim de la majoria de la població.

Sempre s’ha dit que les crisis, si per alguna cosa són “útils” és per aprendre dels errors i procurar, almenys els comesos, no repetir-los.

Personalment tinc dubtes seriosos de què es vagi a la línia de no repetir errors passats. Per què dic això? Doncs, en primer lloc, perquè els que ens indiquen el què s’ha de fer per sortir de la crisi són els mateixos que l’han, en una gran part, provocada per la seva il·limitada ambició i, en segon lloc, perquè aquests que l’han provocada, quan les coses anaven, aparentment, bé deien que menys política i més mercat que ja es regula tot sol.

En el decurs dels darrers mesos del 2011 hem viscut, al meu parer, amb una pràcticament nul·la reacció de la població i molt minsa per part dels mitjans de comunicació, a la “defenestració” de dos presidents de govern, el grec i l’italià –no valoro l’acció de govern que varen portar a terme- per posar-hi  dos tecnócrates, recordo, no elegits democràticament, per a què redrecin la situació d’aquest dos països.

Un apunt recordatori: el nou primer ministre grec, el senyor Lucas Papademos, havia estat vicepresident del Banc Central Europeu (2002-2010) i, abans, governador del Ban Central grec des d’on va ajudar a entrar a Grècia a la UE ,tot sembla que col·laborant amb el maquillatge dels comptes grecs que va fer l’empresa Goldman Sachs. Per cert , aquesta empresa, pel seu treball, es va emportar 300 milions d’euros.

El nou president italià, el senyor Mario Monti, va ser nomenat conseller internacional de Goldman Sachs l’any 2005. O sigui, els qui van ajudar a crear l’actual situació ara són els que ens han de treure’n.

I tot això en detriment de la política, de la política democràtica. Per això cal que es faci un esforç col·lectiu per tornar el protagonisme a la política i això és responsabilitat de tots però molt especialment dels nostres governants, catalans, espanyols i de la resta d’Europa. Crec que ha arribat l’hora, que no sigui massa tard, de què l’estratègia assenyada deixi enrera els tacticismes de vol gallinaci que, massa sovint, primen per aconseguir rèdits momentanis que no aporten gaire res més que l’autosatisfacció d’una part de la classe política que, això és un mèrit, és capaç de sobreviure en el terreny estèril de la mediocritat.

Article publicat a Hora Nova el 20/1/2012