Pàgines

Ajuts europeus a la pesca

El sector de l'arrossegament a la pesca viu amb l'espasa de Damocles damunt el cap. M'explico: la Unió Europea està pensant en donar el gruix de les subvencions a la pesca anomenada arts menors. D'aquesta qualificació sembla que en pot quedar fora l'arrossegament. En el cas de què fós així, aquest sector, el més important de Catalunya, entraria en uan deriva altament perillosa ja que seria difícil mantenir la ja precària rendibilitat econòmica.
Estic d'acord amb els ajuts a les arts menors però crec que s'ha de lluitar per aquè l'arrossegament tingui el tracte que es mereix: per història, per pes dins dels ports i per a què pugui tenir una activitat sostenible i sostingua en el futur..
També cal apuntalar, amb accion adequades la pesca de l'encerclament.
Com a candidata he proposat al meu partit que contempli el què acabo de dir en el programa gironí pel 20-N

1 comentari:

Toni ha dit...

Benvolguda Magda: qui viu amb l'espasa de Damocles és el mar, i tots els que en depenen.

La pesca d'arrossegament és altament destructiva per se, una cosa eren els bous que fa menys d'un segle els caleros van dur a Roses, empesos per la força de les veles, i una altra els vaixells actuals, amb una força bestial. El ratio peix capturat/petroli gastat/llocs de treball creats és moltíssim pitjor en l'arrossegament que en les altres arts. Per això molts aplaudim que Europa aposti per altres arts molt més sostenibles ecològicament, econòmica i social.
Em sembla trist que des de "l'esquerra", i a més autoatribuïnt-se la facultat de "mirar lluny", es tingui una visió tan miop del tema. Les barques d'arrossegament de Roses potser hauran de plegar, sí; però el sector pesquer es pot reconvertir. Ves per on, potser al final tindrem més peix, més pescadors, menys contaminació, i combinant-ho amb el turisme pesquer (un gran actiu per explotar, i que sí que s'hauria de promoure), al final fins i tot en sortim guanyant tots: no ja les generacions futures (que no rebran un mar esquilmat i un sector pesquer hipersubvencionat i insostenible), sino les d'ara mateix.

Sap greu, en síntesi, que sigueu tan conservadors des del "progressisme".