Tots els equips de govern municipals que vam assumir la responsabilitat de tirar endavant els seus respectius municipis l’any 2007 s’han trobat en les pitjors condicions des del retorn de la democràcia. Aquesta realitat no ha de servir d’excusa però si que cal tenir-la en compte per poder valorar objectivament una legislatura marcada per la crisi.
Pel que fa al nostre municipi, Roses, la duresa de la situació no ens ha privat de portar a terme el programa de treball amb el que ens vàrem presentar a les eleccions; hem tingut, això sí, uns problemes addicionals, sobrevinguts després
Hem aprovat un Pla General, estem posant els principals sectors
Estem aquí i seguirem aquí: donant la cara i estant, en tot moment, en disposició de mirar als ulls als nostres conciutadans i conciutadanes.
No és el mateix governar en una situació de bonança que en una situació de precarietats manifestes com l’actual. A més hem de respondre per actituds passives i inhibitòries del passat. Un exemple n’és el treball titànic que estem fent, juntament amb els afectats, pel tema
Quan es governa és obvi que es produeixen encerts i alguna errada. Hem de ser humils i procurar reconduir allò que no hem fet prou bé però hem de procurar que mai ningú ens pugui tirar en cara que no ho hem donat tot pel poble i per la seva gent i que cap de les nostres decisions ha estat mediatitzada per interessos particulars per més legítims que siguin.
I així continuarem: treballant, pensant en les persones, esforçant-nos per fer les coses cada dia millor.
Darrerament he après una lliçó: res m’apartarà del meu compromís amb Roses, per dura que sigui la prova. Moltíssima gent i, en primera línia els meus companys de govern en el consistori rosinc , comparteixen aquesta manera d’entendre la grandesa i la servitud de la cosa pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada