Una de les frases celebres que més recordo del professor i amic José Antonio Donaire parla sobre la Costa Brava i les jornades gastronòmiques. En una visita a Roses, Donaire versava sobre la necessitat de diferenciació i singularització de municipis i territoris per ser turísticament competitius i deia: “A la Costa Brava hi ha 22 municipis i 31 jornades gastronòmiques”.
Aquesta mateixa realitat que expressa Donaire de forma tan gràfica la podem modificar com ens plagui: “A la Costa Brava hi ha 22 municipis i 31 festivals de música” o si ho preferim “A la Costa Brava hi ha 22 municipis i 25 estratègies turístiques”.
Soc del parer que aquest no és el millor camí per encarar el futur que ens reclama singularització i que es indispensable ser valents des dels municipis i aprofundir en la consciència territorial. I aquest és un repte que ha d’encarar sense por tan la Costa Brava en general com l’Empordà en particular.
No seré jo qui descobreixi les potencialitat de l’Empordà però si que estic disposada a trencar una llança a favor del territori, apostar per crear vincles entre municipis en favor de la comarca i aprofundir en les relacions socials, culturals i turístiques entre municipis.
Penso fermament que aquest és el camí que hem de seguir bàsicament per qüestions empíriques: els hàbits turístics han canviat i la mobilitat entre municipis augmenta. Qui pernocta a Roses visita Empúries, Cadaqués o Figueres i viceversa. Quin sentit té doncs que cadascú faci la guerra per la seva banda? Cap. La pregunta és doncs com ho fem?
Des de Roses fa un parell d’anys estem aprofundint en aquesta línia i ho fem des de tres pilars bàsics: Apostant per la qualitat i la singularitat, apostant per la suma d’esforços a nivell territorial i apostant per la valorització del patrimoni natural i cultural.
A partir d’aquests tres eixos desenvolupem una estratègia de promoció i dinamització no només de Roses sinó també de comarca. La recent creada Estació Nàutica de Roses - Cap de Creus té l’objectiu de posar en valor la Badia que compartim amb l’Escala, Castelló i Sant Pere, així com el Parc Natural del Cap de Creus. Amb Vilabertran hem sumat esforços per fer de “Sons de Món” un festival amb dues seus que fusiona gastronomia, música i patrimoni, una experiència atrevida i singular. Tan singular com no oblidar-se de la responsabilitat que tenim amb el nostre “rerepaís”: treballem amb 13 municipis més en la creació del Consorci Terra de Pas que, amb seu a la Ciutadella de Roses, a partir del setembre treballarà perquè des de Rabós a Cadaqués aprofitem de forma compartida les dinàmiques turístiques, culturals i econòmiques que genera l’Empordà, com per exemple, l’arribada de creuers a Roses.
Crec que és temps de teixir estratègies conjuntes, de lideratges compartits però valents i decidits que permetin fer aflorar els atributs propis de l’Empordà. És temps de sumar entre pobles, d’apostar per la qualitat a la comarca, de valorar el nostre patrimoni com es mereix. Fem de l’Empordà un exemple de nova gestió territorial, explorem noves formes de lideratge, siguem valents alhora d’encarar un futur que ja s’acosta. És hora de fer comarca.
Aquesta mateixa realitat que expressa Donaire de forma tan gràfica la podem modificar com ens plagui: “A la Costa Brava hi ha 22 municipis i 31 festivals de música” o si ho preferim “A la Costa Brava hi ha 22 municipis i 25 estratègies turístiques”.
Soc del parer que aquest no és el millor camí per encarar el futur que ens reclama singularització i que es indispensable ser valents des dels municipis i aprofundir en la consciència territorial. I aquest és un repte que ha d’encarar sense por tan la Costa Brava en general com l’Empordà en particular.
No seré jo qui descobreixi les potencialitat de l’Empordà però si que estic disposada a trencar una llança a favor del territori, apostar per crear vincles entre municipis en favor de la comarca i aprofundir en les relacions socials, culturals i turístiques entre municipis.
Penso fermament que aquest és el camí que hem de seguir bàsicament per qüestions empíriques: els hàbits turístics han canviat i la mobilitat entre municipis augmenta. Qui pernocta a Roses visita Empúries, Cadaqués o Figueres i viceversa. Quin sentit té doncs que cadascú faci la guerra per la seva banda? Cap. La pregunta és doncs com ho fem?
Des de Roses fa un parell d’anys estem aprofundint en aquesta línia i ho fem des de tres pilars bàsics: Apostant per la qualitat i la singularitat, apostant per la suma d’esforços a nivell territorial i apostant per la valorització del patrimoni natural i cultural.
A partir d’aquests tres eixos desenvolupem una estratègia de promoció i dinamització no només de Roses sinó també de comarca. La recent creada Estació Nàutica de Roses - Cap de Creus té l’objectiu de posar en valor la Badia que compartim amb l’Escala, Castelló i Sant Pere, així com el Parc Natural del Cap de Creus. Amb Vilabertran hem sumat esforços per fer de “Sons de Món” un festival amb dues seus que fusiona gastronomia, música i patrimoni, una experiència atrevida i singular. Tan singular com no oblidar-se de la responsabilitat que tenim amb el nostre “rerepaís”: treballem amb 13 municipis més en la creació del Consorci Terra de Pas que, amb seu a la Ciutadella de Roses, a partir del setembre treballarà perquè des de Rabós a Cadaqués aprofitem de forma compartida les dinàmiques turístiques, culturals i econòmiques que genera l’Empordà, com per exemple, l’arribada de creuers a Roses.
Crec que és temps de teixir estratègies conjuntes, de lideratges compartits però valents i decidits que permetin fer aflorar els atributs propis de l’Empordà. És temps de sumar entre pobles, d’apostar per la qualitat a la comarca, de valorar el nostre patrimoni com es mereix. Fem de l’Empordà un exemple de nova gestió territorial, explorem noves formes de lideratge, siguem valents alhora d’encarar un futur que ja s’acosta. És hora de fer comarca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada