Som estudiants, no delinqüents.

Els nostres estudiants varen poder manifestar el seu descontent amb l’anomenat Pla Bolonya i ho van fer d’una manera educada i responsable.

Des d’aquí vull agrair a la Neus, la Carme, l’Aina, la Júlia i a tots els i les joves estudiants que ahir es van concentrar a la Plaça Catalunya , la seva actitud i el seu esperit crític.

Em reafirmo amb el compromís que vaig adquirir davant dels estudiants de fer arribar als actors implicats el manifest que em varen entregar i que aquí reprodueixo.

Però també em comprometo a organitzar una jornada a Roses per parlar del Pla Bolonya amb tots els actors implicats en el procés. Us apunteu?

MANIFEST DE LA MANIFESTACIÓ DEL 26 DE MARÇ CONTRA LA REPRESSIÓ POLICIAL

Ja fa temps que els estudiants venim mostrant el nostre desacord amb el nou pla d'estudis: el famós PLA BOLONYA. Al llarg de diversos mesos s'han convocat diversos actes, manifestacions i vagues per a mostrar la nostra oposició davant d'una llei de la qual serem nosaltres mateixos qui en patirem les conseqüències.

Després de varis intents de protesta i diàleg, tant per part d'alumnes com de professorat, els òrgans de govern van tancar les portes a possibles negociacions. Després de sentir-nos profundament humiliats i ignorats, un grup d'estudiants de la UB van decidir ocupar el rectorat, havent tancat un pacte amb el corresponent rector, amb la finalitat d'aguditzar les protestes i fer ressò de la nostra disconformitat. A aquesta protesta se li va afegir membres de d'altres grups socials, mostrant-nos la seva solidaritat a l'hora de decidir sobre la nostra educació, desembocant en una mala conducta i provocant desperfectes i ambient de mala higiene dins de la UB. Després de diversos mesos ocupant la universitat es va decidir desallotjar tota la joventut, i d'entre totes les maneres de realitzar l'operació les autoritats policials es van decantar per la més violenta possible.

18 de març. Barcelona. Concentració d'estudiants amb llibres a les mans protestant en contra del PLA BOLONYA, que condiciona els seus estudis posteriors. Mossos d'Esquadra. Porres, corredisses. Cops. Sang. Manilles. Crits. Insults. Antidisturbis. Més corredisses.

Les imatges esgarrifoses que vam poder visualitzar a través d'internet i dels mitjans de comunicació, sumades als testimonis que van viure aquells episodis ens recorden, una vegada més, a aquella època del nostre país on la llibertat d'expressió era completament cohibida. Els fets que es van viure aquell dia als carrers de Barcelona són completament imperdonables. Ja no des del punt de vista del sector dels estudiants, sinó des del punt punt de vista d'una societat lliure i democràtica, amb la llibertat d'expressió com un dels principals drets. Ningú qüestiona la necessitat d'una actuació policial per a desallotjar el rectorat, ens qüestionem la desmesurada quantitat de violència i repressió que es va viure, i les posteriors aparicions en públic dels responsables dels actes defensant l'actuació dels Mossos d'Esquadra.

Ni el gran allau de porres, ni la vuitantena de ferits, no l'aglomeració de furgons antidisturbis faran silenciar les veus d'uns estudiants preocupats pel seu futur i que lluiten per què la seva educació, i l'educació de tot un país no estigui condicionada, una vegada més, pels diners.

SOM ESTUDIANTS, NO DELINQUENTS!